Walter Benjamin

Concretament, la que es formula als anys vint, al text pr?piamenttitulat Per a la crítica de la viol?ncia, i la que apareix a lesdarreries de la seva filosofia, quan esdevé expressió radical de lano-experi?ncia en la modernitat. Perqu?, en les formes de la viol?ncia que s'afiguren en aquestes dues reflexions, es mostren els actualscarrerons sense sortida, els límits de la relació de la democr?cia amb la seva pr?pia ferocitat, all?, precisament, on la democracia es creu menys violenta: en el dret, en el compromís i en la racionalitzaciósist?mica. Per portar a terme aquesta actualització, el m?tode quesegueix Lluís Montull és la confrontació de la filosofia de laviol?ncia benjaminiana amb la de pensadors com Carl Schmitt o JürgenHabermas, amb obres liter?ries, com El mercader de Ven?cia, opel·lícules, com L'home que va disparar a Liberty Valance, i, també,amb fen?mens recents com la crisi econ?mica o el terrorisme gihadista. Per tal que, amb aquest di?leg crític, s'il·luminin els casos extrems d'aquesta relació democr?cia-viol?ncia, per?, igualment, per esbossar una possibilitat no violenta de resolució de conflictes, tot i queestrictament excepcional, la que neix d'un altre concepte límit:l'amistat, el qual Benjamin només insinua, per? que va ser fonamentaltant per a la seva vida com per a la seva obra.