Viure o simplement existir 3

Eduard Wagner
Pot ser que el llibre hagi resultat una mica contundent, el que s'hi descriu, però tot va passar tal com s'hi diu. Segur que hi ha moltes memòries i aquestes potser són les que es podria dir que era una vida normal, però aquesta també és la visió de com vaig viure la meva existència. Però això no vol dir que culpi a ningú del meu entorn o similar, sinó que tot es basa en les meves pròpies decisions. Aleshores, no podia jutjar si tenien raó o mal, però només després. El 95% de les vegades em vaig decidir a fer-ho així. Si m'haurien dit alguna cosa o no és una altra pregunta. Però el que sens dubte m'acompanyarà fins al final de la meva vida, sigui la forma que sigui, és que una persona pensi en algú altre amb un assassinat de personatges per tal de donar un impuls a la seva carrera. Si aleshores els fets i no les estimacions s'haguessin traslladat com a fets de les finances a la justícia, probablement la meva vida hauria pres un altre curs. Encara que per aquesta causa es descobrís que era culpable d'algunes infraccions legals, estic convençut que seré innocent fins al final de la meva vida. Vaig decidir protegir el meu fill amb el meu enfocament. Potser penses el que vulguis ara, he decidit el camí correcte per a mi, si no, el meu fill podria no estar viu avui. No puc respondre necessàriament si estic content amb la meva vida actual o no, perquè crec que és un punt de vista molt personal. Estic content. Per què? D'una banda, ara la meva existència va amb calma en contrast amb el que ja vaig poder viure, per l'altra estic molt content d'haver pogut desfer-me de la meva addicció que m'acompanyava durant més de 3 dècades. No sé com va passar el 2014. Era un poder superior o era que estava més a prop del suïcidi del que volia admetre per mi mateix. De totes maneres, no ho qüestionaré. Potser tot el que estic donant és una experiència que podria ser útil per a un o l'altre. Però això no vol dir que condemni el que hauria viscut, no, al contrari. Mentrestant