Nova York

Friedrich Schiller diu que el poeta ingenu viu en harmonia amb la naturalesa, coneix la bellesa per intuïció i transmet la realitat com la veu. En canvi, el poeta sentimental sintegra al món a través del pensament i lespeculació. Però diu també que ni el caràcter ingenu ni el sentimental són capaços, aïlladament, de «realitzar lideal de la bella humanitat». Aquest ideal només pot sorgir de la unió dun i altre. 'Nova York' pertany a la darrera etapa de la producció poètica de Blai Bonet, i les obres daquest període sacosten, cadascuna a la seva manera, a lideal del poeta sentimental. El reencontre amb la naturalesa es produeix a través de la cultura, entesa com a filosofia de lexistència, però hi queden rastres de lantiga visió intuïtiva. A 'Nova York', David Bowie, Al Brown, els joves autors de 'graffitti' a les estacions de metro, Pasolini, Maria Callas i les ingènues referències a la cocaïna creen una temporalitat dislocada que ja no té res a veure amb la ciutat concreta de LEvangeli segons un de tants i els altres llibres del segon període de Blai Bonet: Barcelona era una ciutat, Nova York és la Ciutat. Blai Bonet (Santanyí, 1926 Cala Figuera, 1997), poeta, novel·lista i crític dart. Fill de família humil, va ingressar al seminari, però va haver dinterrompre els estudis eclesiàstics a causa de la tuberculosi. Bonet va escriure des del risc i la revelació, i la seva obra explora el cos, la fe, el desig, la malaltia i la paraula amb una intensitat extrema que trenca convencions formals i temàtiques. La seva obra poètica, amb títols com 'El Color', 'LEvangeli segons un de tants', 'El poder i la verdor' o 'Nova York', nés el centre i la manifestació més radical.