La ramaderia a Lleida (1940-1993)

El procés de desenvolupament de l'economia i de la societat lleidatana en els quatre darrers decennis s'ha assentat, fonamentalment, en dos pilars: d'una banda, la ramaderia industrial i l'agroindústria que d'ella se'n deriva i, d'una altra, la fruticultura de regadiu. Aquesta obra pretén de disseccionar amb objectivitat i rigor el funcionament i característiques de la ramaderia industrial a Lleida. Aquesta anàlisi es fa des d'una triple perspectiva. En un primer lloc, s'estudien les bases sòcio-econòmiques i, àdhuc, polítiques que es troben en el rerafons del peculiar model de creixement industrial de la ramaderia lleidatana. En segon lloc, s'investiguen les actuals estructures productives del sector pecuari i, finalment, s'interpreten les relacions de dependència, marcadament desiguals, que s'estableixen entre la ramaderia i les indústires de pinsos i de productes carnis i làctics. A partir d'aquest punt, l'autor reflexiona sobre les conseqüències territorials i, sobretot, socials que aquest model industrial ramader ha tingut i continua tenint en una bona part de les explotacions familiars de Lleida. I, tot plegat, sense deixar de banda les repercussions que imposa, tant per Lleida, com per Catalunya i Espanya, la nova realitat econòmica marcada per la configuració del Mercat Únic Europeu.