La Gabrielíada

La Gabrielíada és, de tota evidencia, una entremaliadura de poeta jove enjogassat. Per? Puixkin no escrivia des de la innoc?ncia liter?ria,ans sabia molt bé el que es feia. D’,una banda, estava assajantuna forma liter?ria —,poema narratiu amb digressionslíriques—,, forma en qu? escriuria diversos poemes narratiusrom?ntics, d’,una altra, s’,inscrivia en una tradició cl?ssica de poesia er?tico-sacrílega. Els poetes satírics dels segles xvii i xviii, al seu torn, tampoc nopartien del no res: la broma grollera a prop?sit de temes religiososté arrels populars i s’,enfonsa en el passat lluny? dels ritualsagrícolesde l’,antiguitat grega i egípcia. Riure’,s de temes sagrats no implicava ateisme o descreença. Els rapsodes cecs russos, perexemple, que cantaven cants de contingut religiós, en cantaven tambéde sacrílegs i no per aix? eren ateus ni ells ni el públic al qual esdirigien. I a Europa existia l’,anomenat risus paschalis, unritual que consistia en que el sacerdot feia riure amb obscenitats elpúblic de l’,església el diumenge de Resurrecció. Tot aix?, doncs, tenia un sentit: el riure purifica, mata la mort, ressuscita.La Gabrielíada és un bellíssim poema, de gran qualitat liter?ria, ambdigressions líriques meravelloses, amb humor, amb un ús exquisit delllenguatge, simplificat al m?xim i alhora dens de suggeriments. Aix?no treu que el seu contingut agosarat hagi provocat sempre reaccionsmolt vives.