LA BRUIXA

La dona, l'amor, la natura, però també els capellans i en particularels directors espirituals, van obsedir Michelet, tots aquests temesels trobem a La bruixa. La bruixa, ja ho sabem, tradicionalment és una dona malvada, menyspreada, tan perversa que l'Església en va fercremar un munt en horribles fogueres sobretot sota la Inquisició: lesactes dels judicis per bruixeria ho demostren, és a dir, demostren que allò va passar, però Michelet no es conforma amb això. Precisament se sorprèn que cap dels seus predecessors estudiosos de la bruixeria nos'hagi interessat pel que ell anomena «la cronologia moral de labruixa», com si la bruixa hagués sorgit de sobte del no-res, i és així que ell es proposa indagar per què en un determinat moment la dona,per qui ell sentia tanta admiració, va arribar a ser bruixa. Michelettroba una paraula per resumir l'origen d'aquesta figura tanmaltractada històricament: desesperació. Si en la primera part delllibre es dedica a «rescatar» la dona desesperada que hi ha darrere la bruixa, en la segona part es proposa fer reviure les angoixes de lesnoies víctimes dels convents, anorreades per frares i monges sovinttanoques o amb una salut mental dubtosa, que cometen els pitjorsabusos d'una manera impune i, el que és més ignominiós, emparats perles altes esferes polítiques i eclesiàstiques. Michelet ens parlad'una història fosca que acaba al país de la llum: en efecte,l'escriptor va posar el punt final a la seva obra a Toló, en pleMigdia, ciutat a la qual dedica belles descripcions. Ben segur que laidea de Michelet de rescatar la dona traient-la de la foscor de l'edat mitjana i del segle XVII i de rehabilitar-la fent-ne apologia através de la figura de la bruixa és una valuosa contribució al progrés de les idees, molt d'acord amb els nous aires del seu temps. Del pròleg d'Anna-Maria CorredorNascut el 1798 a París, en una família modesta i poc donada a lareligió, Jules Michelet va cursar estudis universitaris i es doctoràen lletres el 1819. Va exercir com a professor de filosofia id'història a l'École Normale Supérieure, va substituir Guizot a lacàtedra d'història moderna de la Sorbona i fou professor d'història ide moral al Collège de France, d'on va ser expulsat definitivament el1851 per les seves idees anticlericals i subversives. També tinguéalgun càrrec en institucions, entre les quals les Archives Nationales, on el 1830 fou nomenat cap de la secció d'història a instàncies deGuizot. Mort a Ieras el 1874, avui és considerat un dels millorshistoriadors de França i un escriptor destacat del movimentromàntic.Michelet es va posar a escriure La bruixa cap al final del 1861, quanja havia publicat tots els volums de la seva Histoire de la Révolution Française, tretze dels disset volums de l'obra Histoire de France ialtres títols, entre els quals cal destacar L'Oiseau (1856), L'Insecte (1857), L'Amour (1858), La Femme (1859) i La Mer (1961). Va escriureLa bruixa força ràpidament, ja que l'obra es publicà el 1862 en unescondicions bastant atzaroses.