Cronica universal de 1427

La 'Cronica universal de 1427', escrita la segona meitat del segle XV, s'emmarca en un context historic en que la redaccio d'aquests tipus d'obres historiografiques no era cap novetat. De fet, aquesta 'Cronica' dona per finalitzat el periode de major efervescencia quant a la produccio de croniques universals en catala, que van viure una epoca d'esplendor al llarg dels segles XIV i XV. L'obra es pot dividir en tres parts molt desiguals entre si: a la primera, la mes extensa, l'autor narra la historia biblica des del Genesi fins a la mort i passio de Jesucrist. La segona part es fonamenta en les dues principals autoritats medievals, la imperial i la pontificia, per bastir el relat historic des de la mort de Crist fins als inicis del regnat de Pere el Gran. A partir d'aquest punt, la cronica perd el seu caracter universal i se centra en els afers reials i militars de la Corona d'Arago fins al regnat d'Alfons el Magnanim, parant especial atencio en els fets historics -i tambe en altres d'anecdotics- del regne de Valencia. L'objectiu del compilador es mostrar el paper dels monarques de la Corona d'Arago, i especialment del regne de Valencia, com a part integrant del torrent ininterromput de aquella historia universal.